El Senyor Esteve i els pakis

Ramons i Esteves

Fa pocs dies hem sabut que el senyor Antoni Falgueras, que regeix el Celler de Gelida del carrer Vallespir, serà el pregoner de les Festes de la Mercè d'aquest any 2026. És una bona notícia perquè dignifica el rol central del comerç barceloní. Posa en valor la importància que el comerç de tota la vida ha tingut en construir una mena de Barcelona. La nostra Barcelona. És una bona notícia, també, perquè el pregoner, la seva empresa i la seva vida, ens lliguen amb el que som, el que hem sigut i el que volem seguir sent. El Celler d'Antoni Falgueras va ser creat l'any 1895. Més o menys l'època en què l'Estevet ja era el Senyor Esteve. Quan el propietari de la Puntal consagrava la seva vida a l'esforç, la feina, la constància i el convenciment que al món hi venim a treballar, no pas a lluir. Segles d'esforç per fer florir el capital necessari que va permetre'ns tenir els artistes que van alçar una ciutat que avui meravella el món.

Estat de la qüestió

El gest cap a Antoni Falgueras és positiu, com positiva va ser també la notícia que vam tenir al maig, quan l'alcalde Jaume Collboni va suspendre la concessió de noves llicències per obrir supermercats de 24 hores. Malauradament, es tracta de dues flors que no fan estiu. Dignificar el comerç és important. I protegir-lo de la competència deslleial que el substitueix als nostres barris és fonamental. Però els gestos i les actuacions arriben tard. No n'hi ha prou tampoc en el fet que ara Elisenda Alamany parli del gran reemplaçament que pateixen els nostres botiguers. Durant els darrers 10 anys han obert més de 1.250 petits supermercats: 1.250 badulaques o, com popularment se’ls anomena, 1250 pakis. Més d'un miler de botigues que, acollint-se al codi legal vigent, treballen quan els altres tanquen i, a més a més, estan al punt de mira de diverses investigacions policials.

No ens enfrontem només a un cas de competència deslleial, la qual cosa ja seria un motiu de pes per actuar. Ens enfrontem a tot un entramat de màfies internacionals que cobren per oferir, dins del mateix paquet: un vol, un contracte de feina esclau i l'allotjament —o més ben dit, l'anxovament— als immigrants del Pakistan que, després de pagar entre 3.000 i 6.000 euros, obtindran l'estatus d'esclau del segle XXI.  Treballaran 12 hores al dia, seran mal pagats i, per abaratir costos, dormiran amb altra gent que, com ells, han caigut en la mateixa trampa. Amuntegats en locals sense cèdula d'habitabilitat. Sense les condicions més mínimes que la dignitat de tota persona mereix. I això passa a pocs metres de les nostres cases.

Unes activitats delictives a les quals hi hem de sumar un dubte que molts ens fem: si molts comerços històrics van haver de tancar per no poder fer front a l'elevat preu dels lloguers, com ho fan aquests supermercats 24 hores per mantenir-se en llocs tan emblemàtics com la Rambla de Catalunya? Molts cops en locals sense una gran afluència de clients. El cert és que cada cop que es fa una batuda policial en aquests llocs, les irregularitats que s'hi troben són nombroses. Per posar algunes xifres, l'any 2024, en una operació coordinada entre la Guàrdia Urbana, la Policia Nacional, l'Agència Tributària i la Inspecció de Treball, es van investigar més d'un centenar d'aquests establiments i s'hi van registrar més de 2.000 infraccions. Una situació injusta tant pels nostres comerciants que compleixen totes les lleis com per les víctimes que cauen en mans d'aquestes màfies.

Passar a l'acció

Els nostres botiguers i els nostres eixos comercials necessiten que l'administració sigui una aliada dels seus negocis. I això cal fer-ho amb gestos com el de tenir Antoni Falgueras de pregoner a la Mercè, però, també, amb una actuació decidida, coordinada i compartida per tots els partits del consistori per tal de servir l'interès general. Una actuació per combatre el crim i afavorir el comerç local català.

Cal desplegar un pla d'acció per: mantenir la limitació a l'obertura de nous establiments de supermercats 24 hores; augmentar el control policial, tributari, sanitari i laboral sobre aquests locals, amb investigacions recurrents per perseguir-ne el crim, tal com s'ha fet algun cop en el passat; reforçar els mercats municipals perquè siguin els eixos comercials de cada barri; garantir l'ús del català com l'element protector clau i com la base de l'arrelament amb la nostra identitat, el nostre barri i la nostra tradició; i, a més a més, pensar en rebaixes fiscals pels comerços que durant dècades han donat caràcter als barris.

La nostra ciutat disposa d'un catàleg de "Comerços Emblemàtics" els quals, a part de ser patrimoni de la capital, podrien rebre desgravacions fiscals; ajudes pel relleu generacional amb borses de gent disposada a fer-ne el traspàs i evitar-ne el tancament; programes municipals per ajudar a digitalitzar-se i competir millor amb el comerç on-line; i, també, més llibertat horària per poder competir amb els supermercats 24 hores o amb les plataformes com Amazon.

Més enllà de Barcelona

El problema de la competència deslleial amb els supermercats 24 hores, així com la dramàtica situació produïda per algunes de les màfies que hi ha al darrere, ens recorden que, més enllà de totes les normatives o iniciatives municipals que puguem fer, cal tenir una acció conjunta com a país. El problema que avui abordem és un problema també de fluxos migratoris. La màfia arrela perquè abans de tot se l'ha deixat passar. Mentre l'administració no decideixi frenar l'arribada de desenes de milers d'immigrants cada any a la ciutat, la situació no farà més que empitjorar. Mentre seguim deixant enfortir-se les organitzacions criminals que operen a la ciutat, el descens a la misèria no s'aturarà. Mentre no activem grans operacions per encotillar-les policialment i financerament, el desastre no cessarà. 

Barcelona no s'entén sense els seus comerciants ni els seus gremis. Durant segles, aquestes entitats van ser les encarregades d'organitzar molts dels aspectes de la política de la ciutat. Durant segles, fins i tot, aquestes organitzacions van ser les encarregades d'articular les companyies de la Coronela de Barcelona. La força militar que defensava la ciutat i que va lluitar fins al final per protegir els nostres costums i llibertats. Avui és el comerç qui està en perill. Protegim-lo.